Aquesta pàgina ha estat validada.
Quina grua el meu estel,
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
—de tan com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L'espurneig que em fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.
De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l'ala clara, sestant,
del gavot que passa, crida.
