Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/97

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Vol ma vida : el motiu el conec massa.
Sovint he tret dels seus embargs i penes
a tants que en l'ocasió se m'exclamaren,
i per 'xò és que m'odia.

salarino

El Dux, sens dubte,
mai resoldrà que eixa penyora es pagui.

antonio

El Dux, a ço que és llei, no pot negar-s'hi ;
car la franquícia que els estrangers troben
aquí a Venècia, si els hi fos negada,
en l'Estat malmetria's la justícia ;
i el comerç de la vila i sa riquesa,
ens ve de totes les nacions. Deixeu-me.
Talment m'han abatut pesars i pèrdues,
que tot just si demà tindré la lliura
de carn pel sanguinari creditor.
Anem Escarceller. Déu vulgui arribi
Bassanio, per a veure'm com cancel·lo
el deuteu seu ; i del restant no em curo.

(Ixen)