presagiarà que vostre amor s'enruna,
i tindré molt bon dret de fê-us-en càrrec.
Sens cap paraula m'heu deixat, senyora :
sols ma sang parla amb vós dins de les venes,
i em sento les potències tan torbades
com després d'escoltar la bella prèdica
d'un príncep estimat, es sent, tot d'una,
la satisfeta multitud cridaire :
cada no sabreu qui, ajuntant-se amb altres,
en res es tornen, fóra a part la joia,
que se'ls veu i no es diu. Per la tumbaga,
quan deixi eix dit, el deixarà la vida,
i ja podreu ben dir que és mort Bassanio.
Senyor, Senyora : és arribada l'hora
pels que hem vist triomfants vostres afectes,
de cridar : per molts anys ! Senyô i Senyora.
Senyor Bassanio, i ma gentil Senyora :
jo us desig tant de bé com desitgeu ;
car segur que de mi res no heu d'haver-ne ;
i quan pensin les vostres senyories
solemnitzar la mútua fe, jo us prego
que em pugui jo també casar llavores.
Amb tot mon cor ; ja et pots buscar la dona.
