i llavors què és la música? Llavores
és tocar de clarins, quan els bons súbdits
saluden el nou rei, en coronar-se :
o és tal com els cants dolços que, a trenc d'alba,
l'οϊt del nuvi somniador penetren,
invitant-lo a l'altar. Ara es presenta
amb més d'amor, encar que amb menys presència,
com jove Alcides redimint a Troia
del tribut virginal que, amb plors lliurava
al monstre de la mar. Pel sacrifici
só prompta: les d'enllà, són les matrones
dardaneses, que vénen trasbalsades
a veure l'èxit del combat. Vés, Hèrcul !
Viu, i visc : ben segû amb més ansietat
que tu que lluites, seguiré el combat!
(Mentre Bassanio observa, en silenci, les caixes,
es canta la següent cançó )
No em diràs l'encís on creix?
Si és al cap o al cor on neix?
Com s'engendra i es nodreix?
Respon, respon !
En els ulls és engendrat,
viu d'esguards, i es mor colgat
al bressol on s'és criat.
Per l'encís toquem a morts ;
jo començo : dan, din, dong !
}}
