dicció sobre la nostra raça no ha caigut mai fins ara : jo no l'he sentit mai fins ara : per aquí, dos mil ducats ; i joies precioses, ben precioses. Així veiés ma filla morta als meus peus, i les joies a les orelles ! amortallada a mos peus, i els ducats dins de sa caixa. No hi ha cap nova, i, ai, ai ! encara no sé el que haurà costat la recerca : pèrdua sobre pèrdua, ja ho veus : tant que se n'ha dut el lladre, i tant esmerçat a trobar el lladre ; i ni satisfacció ni revenja : ni es mou ma malaventura, que no em caigui a l'espatlla ; ni hi ha sospirs més que en mon alè, ni llàgrimes sinó les que jo ploro.
També altres homes tenen mala sort. Antonio, segons m'han dit a Gènova…
Què, què, què! Mala sort, mala sort?
Ha perdut una nau, retorn de Trípoli.
Gràcies a Déu! Gràcies a Déu! És cert? és cert?
He parlat amb un dels mariners que es lliuraren de l'enfonsada.
