Semblaria llavors que la cua de Dobbin creix enrera : cert n'estic que tenia més pèl la la cua que jo a la cara el darrer cop que l'he vist.
Senyor, com t'ets mudat ! Com us porteu ton amo i tu? Li duc un present. Com hi estàs ara amb ell?
Bé, bé. Per ma part, com que em proposo d'anar-me'n, no pararé fins que hagi corregut un bon espai. Mon amo és verament un jueu : donar-li un present ! donar-li un ramal : a son servei, m'hi moro de fam : com els dits poden contar-se'm les costelles. M'alegro, pare, que hagueu vingut : doneu-me el present per un senyor Bassanio que dóna verament esplèndides llureies. Si no entro a son servei, correré tant món Déu em doni terra. Quina sort! ací ve l'home; amb ell, pare, car fóra un jueu, si al jueu servís més temps.
Podeu fer-ho ; però deu-vos-hi ànsia, de manera que el sopar estigui llest el més tard a les cinc: feu remetre eixes lletres; aneu a provar-
