Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/41

Aquesta pàgina ha estat revisada.
LANCELOT

Ergo del senyoret Lancelot. No em parleu, pare, del senyoret Lancelot; car eix jove cavaller —per manament del Fat, del Destí, i altres mots estranys, de les tres germanes i altres branques de la ciència—és mort, o com vós diríeu amb termes vulgars : se n'és anat al cel.

GOBBO

Vatua ! no ho permeti Déu ! car el noi era verament mon sosteniment, el gaiato de ma vellesa.

LANCELOT (a part)

Tinc jo semblança de barrot, de pal, de puntal o de gaiato? No em' coneixeu, pare?

GOBBO

Pobre de mi ! no us conec, jove cavaller ; però per favor, digueu-me si el meu fill, Déu li guardi l'ànima, és viu o és mort?

LANCELOT

No em reconeixeu, pare?

GOBBO

Ai, Senyor! Tinc la vista perduda. No us conec.

LANCELOT

Verament, si tinguéssiu bé els ulls, potser tampoc em reconeixeríeu: és de pare llest reco-