Bon senyor, m'escupíreu el dimecres ;
rebí tal dia un cop de peu; tal altre,
gos vàreu dir-me ; i per aquestes gràcies,
i ja són prou, us prestaré moneda?
Em sento amb ganes altre cop de dir-te
que ets un gos, i escopir-te altra vegada,
i fins llençar-te a cops de peu a fora!
Si eix diner vols deixar-me, no me'l deixes
com amic ; — l'amistat no ha tret escreixos
del diner de l'amic, mai de la vida ; —
ans fes-ho d'enemic, a qui, si falla,
pots exigir-li a gust tota la pena.
Té, mireu quin tronar! Si el que voldria
és guanyâ-us l'amistat i el vostre afecte,
oblidar els insults amb què em tacàreu,
fornir-vos ço que de moment us manca,
sens rebre ni una malla per usura
de mon diner, i no voleu oir-me :
ma oferta és de bon grat.
Graciosa, verament.
I vull provar-ho.
Anem's-en a un Notari, i segelleu-me
fermança personal. I, com per riure,
