Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/18

Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESCENA II



Belmont.—Habitació al casal de Pòrcia

(Entren Pòrcia i Nerissa)
pòrcia

Et dic, a fe, Nerissa, que ma xica persona està cansada d'aquest món tan gran.

nerissa

O senyoreta meva ! Més n'estaríeu, si les vostres malaurances fossin tan grans com les vostres fortunes ; i, no obstant, per ço que veig, fa tants de malalts la sacietat, per massa, com la fam del qui res no té. No és, doncs, felicitat migrada poder-se asseure en un bell mig : la superfluïtat fa cabells blancs més d'hora ; la mitjania viu més temps.

pòrcia

Bones sentències i ben dites.

nerissa

Millors foren si les seguíssim.

pòrcia

Si fer sigués tan fàcil com saber ço que ha de fer-se, les capelles foren catedrals i les cabanes