Viu a Belmont una pubilla rica,
formosa, i més encar que el mot formosa,
d'exquisides virtuts : sos ulls, a voltes,
per mi tingueren muts missatges dolços.
Pòrcia és son nom, i en res la sobrepassa
la filla de Cató, aquella Pòrcia
muller de Brutus : l'ample món no ignora
ses qualitats, car tots els vents li empenyen
de totes bandes pretendents il·lustres ;
i els rínxols d'or que dels seus polsos cauen
com un auri toisó, han fet que siga
aquell lloc de Belmont com una Còlquida,
on van Jasons a la recerca d'ella.
Si jo tingués mitjans, o mon Antoni !
per pendre, com un d'ells, part en la lluita,
em sento al cor un averany fortíssim
que jo el sortós seria, sense dubte.
Ja saps que a mar tinc tota ma fortuna ;
ni tinc ara diners, ni m'és prou fàcil
trobar-ne de moment : per tant, no et torbis :
indaga ço que pot valê a Venècia
mon crèdit, i disposa'n, ni que es perdi,
pels forniments que et manquin per anar-te'n
a Belmont a trobar la bella Pòrcia.
Vés, i com jo he de fer-ho, fes enquesta
d'on hi ha diners, i tinc plena esperança
que els obtindràs per mi, o per ma fermança.
(Ixen)
