«Vostra Gràcia sabrà que he rebut la vostra lletra trobant-me molt malalt ; però en arribar el vostre missatger, era en amable visita amb un jove Doctor de Roma, que es diu Baltazar. Vaig assabentar-lo de la qüestió en litigi entre el Jueu i el marxant Antonio : consultàrem plegats alguns llibres ; li he donat mon dictamen, que millorat amb sa ciència—la profunditat de la qual no puc prou elogiar—rebreu amb ell, a qui he importunat perquè compleixi per mi, el requeriment de vostra Gràcia. Desitjo que sa manca d'anys no sigui motiu que li manqui respectuosa admiració ; car mai no he conegut un cos tant de jove, amb un cap tant de vell. El lliuro a la vostra graciosa acceptació, segur que, el judici publicarà millor son elogi.»
Ja heu sentit el que diu l'entès Belario
i qui ara entra, és el Doctor, suposo.
Deu-me la mà. Us tramet el vell Belario?
Sí, monseyor.
Molt ben vingut ; seieu-vos.
Coneixeu ja ben bé les circumstàncies
de la qüestió present en què hem d'entendre?
