Aquesta pàgina ha estat revisada.
antonio
Jo só el moltó malalt de la ramada,
bo per la mort : la més corcada fruita,
cau primê a terra; doncs, deixeu-me caure!
No deus de captenir-te més, Bassanio,
que de viure i d'escriure'm l'epitafi.
(Entra Nerissa, vestida d'escrivent d'advocat)
dux
De la part de Belario véns de Pàdua?
nerissa
Sí, monsenyor. Belario vos saluda.
(Lluira una lletra)
bassanio
Per què amb tanta de pressa esmoles l'eina?
shylok
Per treure a aqueix fallit el que em pertoca.
graciano
No en la sola, en ton cor, jueu feréstec,
afines ton coltell, car no hi arriba,
no, cap metall, ni la destral tallanta
del botxí, a la meitat de l'agudesa
de ta rancúnia. No hi ha prec que et mogui?
shylok
No, cap ; per molt d'ingeni amb què me'l facis.
