Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/102

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Però, anem : ja et diré tot mon projecte
quan al cotxe siguem, que ja ens espera,
a la porta del parc ; doncs, mou-te, corre,
que vint milles avui hem de recórrer.



ESCENA V

Belmont.—Al Jardí

(Entren Lancelot i Jessica)


lancelot

En efecte ; però, mireu : els pecats dels pares recauen sobre els fills ; per això, us ho asseguro, temo per vós. Sempre us he parlat clar i així us parlo ara de mos temors en l'assumpte : per tant, preneu-vos-ho alegrement ; car amb certitud, jo crec que esteu damnada. Sols una esperança hi ha que us hi pot fer un xic de bé, però tampoc és més que una mena d'esperança bastarda.

jessica

I, digue'm : quina esperança és?

lancelot

Caratsus ! Bo i podeu esperar que el vostre pare no us tingué… que no sou filla del jueu.