Pàgina:El fadri de bona barra (1852).djvu/4

Aquesta pàgina ha estat validada.

a[il·legible]i en que voste se burla
y yo es que nom fas cas
ni li piquen atres puses
á mi no me engañarán;
entonses me desfaria
de vore que estic mallant,
com dihuen en ferro fret
que no les puc engañar.
El dirles ú que les vol
y elles fense de pregar
y fent les desdeñoses
yo no puc disimular;
perque yo les vullc á totes;
pues, may yo he trobat
faltes en ninguna dona
á totes les vullc igual.
Les farfalloses les vullc
asoles per el parlar;
á les chates les estime
per a la novetat del nas:
á les roches per el pel,
a les groses per la carn,
a les primes per lo fines,
á les altes per lo grans;
á les bayxetes per lo mones,
á les visques pel mirar
á les tortes per los ulls,
á les coyxes per l'nar,
á les lleches per lo estrañ
á les morenes per lo fortes
á les blaques per lo delicat,
en fi, siga com se vullga
com siga dona magrá;
magraden les llauradores
tant les de asi com de allá
les de la terra y de fora,
de poble, villa ó siutat;
churres, les catalanes,
les criaes dels ostals,
nebodes de capellans,
comares, revenedores,
fadrines, viudes, casaes
en fi en totes les calitats
de tots modos y maneres;
pero aso es calfarse el cap
sinse traure suc ni frut
sobra en dir, es veritat,
que yo vullc á totes les dones
y elles se me están burlant;
pues, no ho prengau aso á chansa
yo lo que os vullc es tant
que no ya en lo mon atre home
que os tinga un amor tan gran;
y vosaltres empeñaes
en que mau de despresiar;
tinguen llastima de mi
donénme pa que tinc fam,
y yo vos el agrairé
perque en la nesesitat
que me encontre, nesesite
remey en la vostra ma;
no me feu ára les tontes
masa meu podieu donar;
vechau desde ara mateixa
quina me despachará,
y si es que teniu vergoña
perque estos están davant,
ya mo dirá á la orelleta
ara, despues ó demá;
y sarreglarem á la curia
trauré els papers al istant
una per tres, y en seguida
á la márfega á descansar;
y viurem en pau y quietud
que yo promet per ma part
no parlar una paraula
ni reñirla ara ni may
encara que vecha en casa
osos, mones, elefans,
gamells, cabos, soldats,
dependens, miñons, marines,
cuantes especies de animals
tenia l'arca de Noé
no me sentiran parlar;
en mi tindrá un bon marit
com un tros de marsapá,
conque ánimo chicotes,
¿quina me despachará?
mireu que tinc moltes ganes
nos feu ara de pregar
y perdau esta ocasió
si no despues será tart.

  Se hallará de venta Plaza de la Compañía, puesto de romances.
Valencia.==Imprenta del Correccional.==1852==Es propiedad de Isidoro Gomez.