Pàgina:El fadri de bona barra (1852).djvu/2

Aquesta pàgina ha estat validada.

yo soc de molt bona pasta
y molt bo de contentar;
yo no mire condisions
ni repare en cualitats.
Yo si es bonica magrada
en cara que no es estrañ,
que lo bo á tots agrada
pero soc en tot igual.
Pues tambe magraden lleches
per el conte que me fas,
que en estes vach mes segur
de entropesar en lo cap;
de cuentos y de disputes
y que me puc alabar,
que per voler una llecha
es menester un pit gran;
y una gran resolució
una ventacha sols ya
que si sen escapa algu
en llecha ha de ser casat.
A demes son aplicades
per lo que les falta al cap,
ho suplixen en cariños
y en atres abilitats.
Poes, si son blanques, no res,
de pensar estic torbat
y pregunte, ¿qui no estorba?
de vore aquell marsapá;
pareixen un alfanic
que en la boca se desfá.
A mi me obrin la gana
mes que acabe de menchar;
pues no dic res, les morenes,
una morena agraciá,
val mes plata que les indies
perque per lo cheneral,
si vols encontrar la grasia
el garbo y marsialitat,
á de ser en les morenes
perque son de calitat;
yo compare á les morenes
á les goses de casar;
pues en posarse de mostra
mirant aixi de costat,
fent les ansetes de canter
no á soles farán volar,
faran pedre els peus de terra
al que siga mes pardal.
Per pillar una morena
em deixaria penchar;
lo mateix per una grosa
perque soc aficionat
á les molles, ve que aso
me pareix que á tots agrá.
Perque vech chen realment
que tots cuans van á comprar
ningu demana may os
tots la molla van buscant;
y aixina pera el ivern
está hu tan acaronat
arrimaet al raser
que mes que estiga nevant,
alli no se sent el fret;
pera el estiu es maolt mal,
que entonses se sua el quilo
pero aso es pot remediar;
en buscaren una prima,
y á mi una prima me agrá,
no dic prima de guitarra
que yo no la se tocar;
vullc dir una dona prima,
perque per lo regular
son fresques com una rosa
y de molta abilitad;
nia que tenen un coset
que en la ma es pot abracar:
y despues que van tesetes
y en un ayre tant salat
que pareixen perdihuetes
y no mes quem vinga al cap
me pose com un lluquet
y me comensa á picar
desde la punta dels peus
hasta la punta del nas:
y á lo meñs, fora profit
seria del mich el mal;
pero tinc tanta desgrasia
que no ho volguera pensar,
perque me pose tan mustio
pero anem seguint avant.
Tambe me agraden les altes
perque yo tambe soc alt,
y fas molt bona parella
en una dona aixi gran;
me agrá bona prespectiva
y com diu aquell refrañ
(á tal asno tal albarda)
y aixo, me ve á mi pintad.