H. Abich, qui ha publicat un magistral estudi dels terratrèmols de la alta Armenia, ha tingut ocasió de parlar d'aquesta çona de catàstrofes sísmiques y hi veu la prova de que existeix en aquesta regió un sistema complicat de fractures, amagades en les fondaries de la escorça de la terra [1].
Prop d'Alep, aquesta çona sísmica és tallada per una segona çona sísmica dirigida vers el SSO. y que sembla estar en relació ab la falla del Jordà y la de la costa siria. Comença prop de Malatiah, en l'Alt Eufrates, y va d'Alep vers Homs (Emese) passant per Hamah (Epifanía); d'allí segueix, segons sembla, les dues vessants del Anti-Líban y's dirigeix vers el sud per Baalbek de un costat y Damàs de l'altre. La part septentrional d'aquesta çona està molt ben descrita per l'escriptor àrabe As-Soyouti, registrant la sèrie de moviments sísmichs que començà per un violent terratrèmol l'any 552 de l'hégira (1158 després de J. C.) [2]. Hoff ha reunit també'ls testimonis que's referexen a n'aquesta çona sísmica, y ha demostrat que s'extenía fins quatre graus de latitut [3].
Es probable que aquestes dues çones que enrotllen el desert de Siria y's crusen prop d'Alep han sigut el lloch d'origen dels terratrèmols que, l'any 760 abans J. C. sommogueren la Siria y la Palesti-
Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/47
Aquesta pàgina ha estat revisada.
