Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/45

Aquesta pàgina ha estat revisada.

La plataforma de l'Arabia, ab tot y formar un territori dels més macissos del globo, forma un caire de la gran esquerda ocupada avuy pel mar Roig, lo qual explica els volcans d'Adén y els de la regió compresa entre les illes de Taïr y Périm.
Les erupcions de basalt són també molt abundo­ses en el desert de Siria y en la Messopotamia, espe­cialment en la alta estepa situada entre el Tigris y l'Eufrates.

IX
(Veges pág. 23)

La Messopotamia fou, desde molt antich, commo­guda pels terratrèmols. La fase sísmica més important comença l'any 763 (abans de J. C.) que s'extengué de Siria vers Palestina.
El profeta Amós data expressament sa visió (I, 1) de dos anys abans del terratrèmol.
El profeta Sofoníes, qui escribía en el regnat de Josíes (616-586), descriu en el qüadro terrorífich y per ningú superat del día de la cólera de Deu, la caiguda de Sodoma y Gomorra y tots els horrors d'un cata­clisme sísmich, y Zacaríes diu (XIV, 5): «..... et fugietis sicut fugistis a facie terrœmotus in diebus Oziœ regis Juda...»
La gran extensió d'aquets terratrèmols fa duptar