Samoa, costa oriental d'Australia, Nova Zelanda y illes Chatham. Quan el terratrèmol de Iquique (Perú) del 9 de maig de 1877, se formà una ona que atravessà tot el Pacífich, del Japó fins a les illes Chatam.
¡Desgraciat del país al que arriben les ones prop del lloch hont s'ha produhit la batzegada! Axò's pogué apreciar be el 28 d'octubre de 1746, al Callao (Perú). Vèusaquí com s'explica un observador, qui visità'l lloch de la catàstrofe poch després d'haverse produhit: «No resta cap senyal de lo que la vila era anteriorment. Al contrari, nombrosos munts de sorra y palets indiquen son emplaçament anterior, no havent-hi més que una ampla platja que s'extén a lo llarch de la costa. Algunes torres han pogut, no obstant, mercès a la solidesa de llurs murs, resistir a la violencia del terratrèmol y a tota la força de ses batzegades. Però, ab prou feynes els pobres habitants s'havíen retornat de llur primer esglay, quan de sopte, la mar començà a créxer y s'inflà de una manera tan prodigiosa y ab una pressió tan forta que, quan les aygues precipitantse del enlayrat nivell que havíen conseguit (Callao és construit en la vessant de una montanya que puja insensiblement fins a Lima), se llençaren en avant, recubriren tot el país fins a una gran distancia en l'interior. Aquest prodigiòs desbordament de la mar esmicolà la major part de navilis anclats al port, axecà'ls altres per demunt les muralles y les torres, y'ls dexà en sech molt enllà de la vila»[1].
- ↑ Ed. Suess.—Das Antlitz der Erde.
