Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/16

com a productor de inundacions o diluvis: els movi­ments soptats o pausats que realisa la crosta de la terra com a conseqüencia de la contracció del seu nucli intern. Els moviments soptats han sigut causa moltes vegades, sobretot abans de la època històrica, de que alguns troços de les masses continentals s'en­sorressin dessota'l mar per sempre més, com passà per exemple ab la Atlàntida, tan admirablement can­tada pel nostre Verdaguer; altres cops la terra, momentaniament recoberta per les aygues, s'ha redressat de nou y lo que era fons de mar s'ha convertit en alterosa serralada. ¡Quí ho diría que l'Himalaya, ab sa alçada de prop de 9,000 metres, als principis de la era terciaria era un gros fondal de mar!
Els moviments pausats d'alça y baxa de la terra ferma, s'han realisat al través de totes les èpoques geològiques, com ho demostren les transgressions que's troben en tots els terrers, y encara avuy día poden observarse en petita escala aquets moviments en les platjes d'Escandinavia, que poch a poch van pujant per demunt el nivell de la mar; les costes franceses del Atlàntich nos oferexen també exemples d'axecaments y enfonzaments; però una de les regions hont pot millor comprobarse el fenòmen de la sub­mersió són els Pahissos Baxos holandesos, hont del sigle IX al XVIII hi hagué 35 inundacions sucessives, alguna de les quals causà més de 100,000 víctimes, y una part dels quals és sota'l nivell del mar avuy, y si s'escapa a la submersió és mercès a les obres de defensa.