ders diluvis, en certes regions de la terra, y observant els efectes que produexen, al trobarnos ab efectes semblants, però de major amplitut y intensitat esdevinguts als principis de la era quaternaria, ¿què dirèm? que allavors hi hagué diluvis originats per causes iguals a les d'avuy, però molt més intenses.
Avuy en día hi ha inundacions o diluvis de dues menes, d'origen pluvial y d'origen sísmich. Les inundacions d'origen pluvial són necessariament limitades; per violentes que sien no poden passar de certa extensió y les aygues s'escorren prompte vers la mar; si són originades pels ciclons són molt més violentes, però encara no's poden comparar ab les d'origen sísmich o a les que acompanyen als terratrèmols.
D'aquestes darreres la historia en cita d'espantoses per les víctimes que ocasionaren, com la de Lisboa de l'any 1755, la del Japó del 1854, la del Callao en 1746 que destruí del tot la població, y molts altres casos semblants en que la mar se retira lluny de la costa, se redressa com un mur immens y després se precipita devastantho tot terra endins. (Notes, III.) En l'estat actual dels nostres conexements podèm afirmar que és sols en les illes, y en les costes baxes o deltes del rius hont poden produirse normalment avuy semblants diluvis sísmichs; però res s'oposa a que n'hi haja hagut de major intensitat, y que per lo tant hagin entrat molt terra endintre; però'l fenòmen en si sempre ha de haver sigut passajer.
Un altre fenòmen geològich ens cal considerar
Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.