Moisès. Per nosaltres no ofereix cap dupte la seua veracitat; però'ls qui vulguen comprobarho poden acudir a altres fonts y trobaràn un fragment dels escrits de Berosi, sacerdot de Babilonia que visqué 330 anys abans de J. C., hont parla de la tradició, viventa en la Regió del Baix Eufrates, de un gran diluvi del tot semblant ab la relació bíblica. Encara més, l'antich escriptor ens diu que de la barca en quedaven encara restos en els mons Gordieens d'Armenia, y que'ls pelegrins se'n enduyen l'asfalt, que rescaven dels fragments, conservantlo pera lliurarse de la influencia dels maleficis. (Notes, I.)
Y qui no'n tinga prou d'axò pot acudir a les rajoles plenes de inscripcions cuneiformes que són els restos de la biblioteca reyal de Nínive, trovades entre les runes de Koyoundjik, y hi trovarà l'episodi de una gran epopeya hont se relaten els fets del hèroe Yzdubar, y en son onzè cant hi trobarà la descripció del diluvi; cal advertir que aquesta epopeya se creu fou composta més de dos mil anys abans de la nostra era. (Notes, II.)
Y qui no estiga satisfet encara, pot acudir a les tradicions de tots els pobles de la terra y hi trobarà més o menys transformada la narració del fet.
Limitantnos al objecte de la nostra disertació cal preguntar: ¿la geología, en l'estat actual de sos conexements, admet el Diluvi bíblich? ¿Pot demostrarse que fou realment un fet?
La geología, com tota ciencia humana, ha anat evolucionant, axecant un día teoríes pera enfonzarles
Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat revisada.
