| Madg.
|
Donchs haurà d'esperar a demà. Avuy es impossible.
|
| Benja.
|
Es lo que jo li he dit, però ella m'ha respost que demà ja no hi serà en aquesta casa.
|
| Madg.
|
Ab extranyesa. Còm s'entén? Què vol dir ab això?...
|
| Benja.
|
La senyora ja'm dispensarà, però si li haig de ser franch, d'un quan temps ensà, jo no sé que
li trovo d'extrany a la Teresa...
|
| Madg.
|
Prou comentaris!... Díguili que pot venir quan vulgui. Benjamí saluda y va pera sortir. Cridantlo. Ah!... Benjamí!... Ell s'atura Escolti: què li ha fet suposar, portantme aquest diari, que jo tindría interès en enterarme del casament de que 's parla en la tercera plana?... Eh?... Contestim.
|
| Benja.
|
Ab deferència. Com que havía sentit a la senyora parlar, ab el senyor, de les persones que figuren com a nuvis en aquesta relació de casament, he cregut que la seva lectura podía interesar a la senyora. Rès més
|
| Madg.
|
Sab, Benjamí, que vostè es molt inteligent? Es una qualitat que jo estimo molt en els méus servidors .. Però, tingui ben present que si es una qualitat remarcable en un majordòm una mica d'inteligencia, també podría ser un defecte'l tenirne una mica massa.
|
| Benja.
|
Ho tindré ben present, senyora.
|
| Madg.
|
Digui a la Teresa que vingui.
|
| Benja.
|
Molt bé diu, senyora, se'n và.
|
ESCENA II
MADGE y ORLEBAR. Madge queda un xich pensativa. Després torna a agafar el diari y torna a llegir. Se sent la porta exterior de la casa que 's tanca ab violencia. Madge alsa'l cap y es dirigeix vivament cap a la porta del vestíbul. Entra per ella Orlebar. Es un home sapat, d'aspecte dur y resolut. Va vestit ab elegancia, y fora fins atractíu si sa mirada no fós tan dura y malèvola, encare més que la de sa esposa.
| Madg.
|
Vivament. Y bé?... Has trovat l'home que'ns fà falta?
|
| Orleb.
|
No. Va al armari. Obra nirviosament el portell. Dona dos o tres vols als poms de les lletres y diu inquiet. Era fora de casa. No tenim més remey que fer venir un manyà perquè ho espanyi!...
|
