Pàgina:Efraïm (1928).pdf/9

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 7 —
pau Mentida! (Apart:) Tot ho sap.
simon Encara tens barra...
pau Veste'n, veste'n, sinó...
simon No em dona la gana!
pau Qualsevol dia...
simon Covard! (Amb despreci.)
pau Tens sort que som aquí...
simon Ja tens raó.
pau Més val que callem.
simon Ara t'expliques.
pau Ens coneixem massa... (Pausa.)
simon Hem de sofrir... No hi ha remei...
pau Ja n'estic cansat de tant esclavatge!
simon I el que ens aguarda...
pau Més val no pensar-hi.
simon Bé, doncs, amics com sempre ¿eh? Tóca-la.
(Allarga la mà i fa com qui es despedeix, però torna i diu:)
simon Ah! escolta: ¿que ja has cobrat?
pau Ni una malla... I tu?
simon Noi, estic aburrit. Guaita com vaig...
(Li ensenya el vestit dolent.)
pau Sí, són verdes.
simon La primera ocasió...
pau El mateix dic jo, però... ¡ui, ui!
simon Qui sap.
pau No et pensis, per això... ja em deia la meva mare, quan jo era petit: «fill meu, sigues bo, no facis cap mal a ningú, que un jorn arriba en que es compleix la justícia.» I creu-me, que si de mi depen...
(Es senten passos pujant l'escala.)
pau Escolta: ¿eh que puja algú?
simon Me'n vaig.
pau Serà la visita que espera l'amo.
simon Un altra víctima! ¡Criminal! (Tot anant-se'n.)