— 56 —
pere
|
Sí, el mateix; però, millor hauries dit el fill d'aquell a qui, aprofitant un jorn boirós, vil i traïdorament vaig assassinar; el pare del tendre infant a qui vaig llevar de la seva casa com a esquer, per atraure al seu pare i clavar-li el traidor punyal...
|
elí
|
(Amb fúria:) Doncs, sí, tot això i molt més. Cara a cara estem i avui és arribat el jorn que tant cobejava. Oh! Aquest volcà encès, del qual la cremor no em deixa viure; la ràbia que mesos i anys tinc concentrada i agombolada dintre del cor, avui troba una expansió...; volia trobar-te, volia fer-te menjar la pols de la terra.
|
pere
|
¡Covard! ¡miserable! No sabies la meva casa on romania?
|
elí
|
Sabia els teus treballs per acusar-nos, difamar-nos i llensar-nos als tribunals dels teus infames amics en religió, i per això com a fervent cristià et volia proporcionar ben aviat la sort d'assolir, veure i juntar-te amb el teu pare, a qui tant estimes.
|
(Tot això dit amb sarcasme.)
pere
|
Amb paciència t'escoltaré, després... ¡ira de Déu!
|
elí
|
Volia... ¡oh ràbia infernal! sadollar-me de la teva sang amb el got de la venjança... i ara, ara se'm presenta la teva repugnanta i odiada figura que desprècio, que trepitjo, que...
|
pere
|
Prou! (Amb força.) Ja n'ets llençat prou de verí per aquesta llengua infame. Covard i vil lladre!, traidor i xorc assassí!..
|
elí
|
Coratge, Efraïm: agafa el punyal.
|
Efraïm plega de terra el punyal.)
pere
|
Així em plau, home vil! L'únic moment de la teva vida criminal, que vols aparèixer valent; però, com tens costum de saltar el camí com a lladre, i com tigre rabiós clavar les ungles amb traïdoria a la víc-
|