sagrada, la venerada figura de la persona sacrificada us havia d'horroritzar, us havia de comparèixer com horrible espectre en tots els indrets; us havia de parlar des de totes les parets, tractant-vos d'assassins; havia de seguir totes les vostres criminals petjades—puix haveu convertit aquest lloc sagrat, on jauen llurs sagrades despulles i sojorn de mes oracions, en horrible cova de lladres...—; no contents de tot això, cobejàveu clavar vostre punyal acerat i plé de verí en el meu pit i beure després a glops la sang del meu fillet...
efraim
Bé: ¿què vols? Acaba.
pere
Sóc a casa meva, i aquí mano. Vos aquí no sou més que un intrús, un lladre, que l'heu invadida, i com a tal heu d'escoltar el que vulgui dir-vos... i, per molt que us digui, mai us tractaré com mereixeu...
efraim
(Amb ràbia:) Tens sort..!
pere
Sentiu remordiment de no haver-me pogut arreplegar? D'això tantost en podeu tenir, car del demés... qui no té consciència, no en pot pas sentir de remordiment...
(Es senten dos trets, i entra Elí rabiós.)
ESCENA XIV
Dits iElí
elí
(Sens adonar-se de Pere per la foscor:) Senyor, senyor, el Renegat ens ha traït... va amb élls, i el Negre ha fugit...
(En veure la posició d'Efraïm, guaita i veu a Pere.)
elí
Oh! ¿i vos quí sou? ¿com heu entrat aguí?
pere
(Amb sercasme i despreci:) Malestruc Efraïm, ja teniu el braç dret del crim... Aquí teniu la fera que s'alimenta de sang humana. (A Elí:) Sóc a casa meva, i qui millor que l'amo sabrà les portes?
