— 53 —
ESCENA XII
Efraim i Justet
| justet
|
Pare..! Sóc aquí. (Cridant.)
|
| efraim
|
(Agafa el nen:) Ja s'és acabat!
|
| justet
|
Ah! ah!, que em maten! Pare..!
|
| efraim
|
Sí, pots cridar... (Deixant el nen, passeja nerviós) Però, Oh! avui per primera vegada he de tenyir amb sang el meu punyal! i amb un xicot! Maleït sigui el dia en que vaig conèixer a l'Amigó! Jo que em creia que aquí hauria trobat la pau, la tranquilitat... El que he trobat és angoixa, fel i martiri. Per tot, per tot arreu m'encerclen aquestes maleïdes ombres... Aquell vell m'apareix en sa fatídica figura com ombra crudel, que projecte el sol en plé dia, i com terrible i palesa mampesada en tots els moments de la fosca nit. Ah! criminal, jo? Lluny, lluny de mí tan mala nota!
|
| efraim
|
Aquesta veu, que se'm clava aquí... (senyalant el cor) jo no la voldria sentir... i s'ha d'acabar... els meus interessos perillen... i ¿què dirà Elí si el troba viu? Oh! quina lluita tant crudel!, el meu interior és un mar confós, revolt de bullidora escuma... La nota d'assassí m'horroritza, i els meus capdals m'ho aconsellen. ¿Què faré?: veniu, veniu al meu auxili, fúries de l'avern..! Treieu-me d'aquest horrorós trànzit...
|
| efraim
|
Ah! covard de mí... A què tanta compassió? Resolt estic! Tinc obligació d'atendre el meu pervindre...
|
| efraim
|
(Agafant-lo:) Va, va! Així callaràs per a sempre...
|
(Es posa en actitut de clavar-li el punyal. S'obra la porta de l'enfront i compareix en Pere d'Amigó. Mentre té el punyal enlaire per a clavar-lo al nen, sona un tret de pistola i li cau el punyal. Apareix Pere d'Amigó.)
| efraim
|
(En veure'l:) ¡Traició! ¿Es que resuciten els morts?..
|
