Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 52 —
ESCENA XI
Dits i Simón
simon | (Esfaraït:) Senyor..! |
efraim | ¿Què hi ha? |
simon | Al portal m'estava, quan he vist que alguns homes venien molt resolts dret a casa. |
efraim | I què? |
simon | No m'ha plagut llur visatge, i talment com em teniu manat, he barrat la porta. |
elí | ¿Quí seran? |
efraim | El que prevèiem. |
efraim | On han anat? |
justet | Pare..! pare..! |
simon | M'ha semblat que encerclaven la casa... |
elí | Siguin qui vulguin; veurem que volen. |
boabdil | (Apart:) Oh! éll serà... Estem perduts! |
simon | ¿Senten? Ara forcejen la porta. (Es sent remor.) |
elí | Si ens escometen, a ells! |
efraim | Estem dintre de casa, i per molts que vagin... |
simon | M'ha semblat que no eren més que quatre o cinc. |
elí | No hi ha por. |
justet | Pare..! Sóc aquí! |
efraim | Aquest maleït renoc... |
elí | L'haguéssiu mort sense mirament. |
(Es sent més remor.)
boabdil | Que no tirin la porta a terra. |
elí | Boabdil i Simón, amb mí! |
efraim | Teniu armes? |
elí | Per a tots en tinc. |
efraim | Faré callar per a sempre a aquest, i vinc... |
elí | Ja som prous; a defensar-nos!, anem. |
justet | Pare..! |
efraim | Aneu, abans que ens entrin a casa.(Se'n van.) |