Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 47 —
ESCENA VII
Els mateixos, més Simón
| simon | Pau! Pau!.. |
| pau | Quí em crida? |
| simon | Soc jo. |
| pau | Ah! Simón: ¿què vols? |
| simon | Està fet un diable. |
| pau | Quí? ¿el butxí? |
| simon | L'amo. Ha marxat de pressa a cercar a Elí; em sembla que el carro et corre.. |
| pau | No t'entenc bé... Obra la porta. |
| simon | Oi? hi la clau; però... |
| pau | No tinguis por, després ja tancaràs. |
| simon | (Obra la porta i resta al portal.) Deia que el carro et corra pel pedregal... |
| pau | Que, t'ha dit? |
| simon | Res. Ha marxat com un llamp. |
| pau | Be ¿i què? |
| simon | No voldria ésser de la teva pell. |
| pau | Jo avui tampoc de la llur. |
| simon | Què dius? ¿Què hi ha? |
| pau | Res, res. ¿Ja t'han pagat? |
| simon | Com a tu. |
| pau | Malvats! |
| simon | Xic, prepara't. |
| pau | Ells s'han de preparar. Déu té un bastó... Un dia o altre la justícia de Déu... |
| simon | Sí, Sí, ves cantant. |
| pau | Aquest àngel... (A Justet.) |
| simon | Em sembla que també li escursaran les ales. |
| pau | Si hi són a temps, rai. |
| simon | Va, va, me'n vaig... |
| pau | Jo et segueixo. |
