— 46 —
| efraim
|
Miserable renegat, malaït siguis!.., però, me la pagaràs...
|
(Es precipita cap a la porta. Amb en Simón surt i tança en clau.)
ESCENA VI
Pau i Justet
| pau
|
(Empeny la porta i la troba tancada.) Ha marxat fet una fúria... Si no puc sortir d'aquí, quan vingui aquell altre del punyal, la passaré mal. Veig que en Pere triga molt, jo que confiava... Ah! aquesta porta secreta...
|
(L'empany.)
| pau
|
També és barrada! Jo sé on és la clau... Si puc sortir d'aquí, ja servirà, ja... ¿Com et dius, nen?
|
(A Justet, que plora.)
| justet
|
Justet Amigó, per a servir-lo.
|
| pau
|
Amigó? ¿Que ets fill d'en Pere?
|
| pau
|
I ¿com és que estàs aquí?
|
| justet
|
Aquell home alt i prim em llevà de l'escola i amb un cavall se m'emportà fins aquí.
|
| pau
|
Miserables lladres!, i deia que t'havia trobat... Però, no tinguis por...
|
| justet
|
Molta que en tinc.
|
| justet
|
(Amb alegria:) ¿El pare? que ho sap que soc aquí?
|
| pau
|
No trigarà molt a venir.
|
| justet
|
No m'enganyeu? ¡Ah!..
|
(Truquen a la porta. Ambdós s'espanten. Es sent la veu de Simón parlant baixet des de l'altre cantó de la porta.)
