— 45 —
| efraim
|
(Enfadat:) Me la pagaràs!
|
| pau
|
(Agafant el nen:) Doncs, no el tocareu.
|
| efraim
|
(Rabiós:) Com s'enten? ¿D'on ha sortit tant d'atreviment?
|
| pau
|
El gat, un dia o altre ha de treure les ungles.
|
| efraim
|
Car em pagaràs aquest desvergonyiment.
|
| pau
|
El que m'haurieu de pagar, és el que em deveu.
|
(Amb despreci.)
| efraim
|
Pel diable t'asseguro que no trigaré molt i tot compte restarà liquidat.
|
| pau
|
Ja, ja!.. (Rient.) Jureu pel vostre amic.
|
| efraim
|
Mal llamp! Avui mateix...
|
(Va cap a la porta i crida a Simón:)
ESCENA V
Anteriors i Simon
| simon
|
(Plantat a la porta:) Senyor...
|
| simon
|
Ha sortit a passeig amb el senyor Notari.
|
| simon
|
Quan en Pau ha arribat.
|
| efraim
|
El Renegat, diràs millor...
|
| pau
|
I ¿amb quin dret m'insulteu?
|
| efraim
|
Ja veus, Simón: jamai aquest vil i despreciable bort, aquest mort de fam, aquest gos renegat s'havia atrevit, no diré a desobeir, sinó a insultar-me encarant-se contra mi. Jo que el vaig treure de la pols, del llot, de
la terra...
|
| pau
|
El que heu fet vos, és xuclar-me la sang com una vil sangonera, fer-me complis malvat de vostres crims...
|
(Efraïm se'n va contra ell amb ira amenaçadora, més al notar que Pau li planta cara es deté i diu:)
