Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 38 —
ESCENA VII
Dits i Mateu
mateu | Senyor, senyor... (a Pere.) |
pere | Ola, Mateu. Que hi ha de nou, que et vegis per aquí? |
ramon | Malament! |
mateu | ¡Ah, senyor! En Justet..., pobre Justet!.. |
pere | Que ha prés mal? |
ramon | Què li ha passat? |
mateu | Oh! (Mig ploriguejant.) Ens l'han sagrestat! |
pere | Què dius? |
ramon | ¡Oh! |
mateu | Tal com senten, senyors. |
ramon | De casa mateix? ¡Miserables! |
pere | Ells, ells!.. Esplíca't. |
mateu | Aquest matí, com de costum tot cofoi se n'és anat a estudi... Ah!, senyor... |
pere | Segueix, segueix... |
mateu | Quan vet aquí que poc després hi compareix un home. Diu que era alt i prim. |
pere | Ell!, ell mateix. |
ramon | No hi ha dubte. |
mateu | I entregà al senyor mestre aquesta carta que ell mateix després ens l'ha donada, (l'entrega a Pere) dient-li que era amic del seu pare, que venia de la ciutat per veure al seu fill Justet de part seva, i que volia passejar una estoneta amb ell... |
pere | Si, això mateix diu la carta. (Llegint-la.) |
mateu | El senyor mestre, en veure la lletra coneguda ha deixat sortir el nen... i, ah! senyor, quina desgràcia! Tot, tot ho hem buscat... |
ramon | Altra volta la firma del teu sogre falsificada. |
pere | I la lletra talment estrafeta. ¡Criminals! Han parat la tela... i l'aranya ja té empresonada a la víctima inno- |