Pàgina:Efraïm (1928).pdf/40

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 38 —



ESCENA VII
Dits i Mateu
mateu Senyor, senyor... (a Pere.)
pere Ola, Mateu. Que hi ha de nou, que et vegis per aquí?
ramon Malament!
mateu ¡Ah, senyor! En Justet..., pobre Justet!..
pere Que ha prés mal?
ramon Què li ha passat?
mateu Oh! (Mig ploriguejant.) Ens l'han sagrestat!
pere Què dius?
ramon ¡Oh!
mateu Tal com senten, senyors.
ramon De casa mateix? ¡Miserables!
pere Ells, ells!.. Esplíca't.
mateu Aquest matí, com de costum tot cofoi se n'és anat a estudi... Ah!, senyor...
pere Segueix, segueix...
mateu Quan vet aquí que poc després hi compareix un home. Diu que era alt i prim.
pere Ell!, ell mateix.
ramon No hi ha dubte.
mateu I entregà al senyor mestre aquesta carta que ell mateix després ens l'ha donada, (l'entrega a Pere) dient-li que era amic del seu pare, que venia de la ciutat per veure al seu fill Justet de part seva, i que volia passejar una estoneta amb ell...
pere Si, això mateix diu la carta. (Llegint-la.)
mateu El senyor mestre, en veure la lletra coneguda ha deixat sortir el nen... i, ah! senyor, quina desgràcia! Tot, tot ho hem buscat...
ramon Altra volta la firma del teu sogre falsificada.
pere I la lletra talment estrafeta. ¡Criminals! Han parat la tela... i l'aranya ja té empresonada a la víctima inno-