— 34 —
| pau
|
Sóc innocent!, creguin-me. Ells...
|
(En dir aquestes paraules, mira amb por a Blai i Fidel. Pere nota que els vol parlar a soles, i els fa retirar.)
| pere
|
(A Blai i Fidel:) Mireu, nois, com estan els cavalls. Ja
us cridaré...
|
blai
fidel
|
 Entesos, senyor. (Surten.)
|
ESCENA V
Anteriors, menys Blai i Fidel
| pere
|
M'ha semblat que voliu estar sol...
|
| pau
|
Sí, senyor... (Parla baixet i mira amb por.)
|
| ramon
|
D'aquest moment, depen el vostre pervindre.
|
| pau
|
Que en fa de temps que el desitjo!
|
| pere
|
¿Què no sabieu el nostre estatge?
|
| pau
|
El punyal d'Elí!.. La por del Jueu!..
|
| pere
|
Per ells la justícia! Surten de tot...
|
| pere
|
I sabent que són criminals, romanieu en llur companyia?
|
| pau
|
Que havia de fer un hom...
|
| ramon
|
El primer és l'honra!
|
| pau
|
Senyor, ¿i la vida? sens aquesta...
|
| pere
|
Bé, fora raons i al cas.
|
| pere
|
Si ara no dieu la veritat, els jutges us la faran dir, i serà pitjor.
|
| ramon
|
Vostra sort o dissort està ara al vostre albir.
|
| pau
|
De la carta, res no puc dir...
|
| pere
|
Coneixereu vos al meu pare?
|
