— 33 —
| pere
|
Qui defensa a un criminal, sabent-ho, es fa complis dels seus crims.
|
| pau
|
Jo sóc innocent de tot, i... passint-ho bé.
|
| pere
|
No, ara no us en podeu anar.
|
| ramon
|
Dues grans acusacions hem sentit contra vos: sou renegat i perjur.
|
| pau
|
I mil en podria dir, si a aquest li dongués la gana.
|
(Mirant a Fidel.)
| pere
|
Les autoritats esbrinaran la veritat.
|
| ramon
|
Esteu sots la meva jurisdicció.
|
| pau
|
Ja, ja!.. Be estan prou de broma...
|
| ramon
|
Sí, preneu-ho aixi...
|
| pau
|
Ja s'han burlat prou de mí... Adeu!
|
| pere
|
Deteniu-vos! (L'agafa.)
|
| pau
|
Quí són vostès, per detenir-me?
|
| pau
|
(Aterrat:) No els reconec.
|
| ramon
|
Un delegat del Governador.
|
(Es destapa i mostre el senyal.)
| pau
|
Dispensi'm; no sabia amb qui parlava.
|
| pere
|
Si no fossiu culpable...
|
| ramon
|
Els tribunals judicaran vostra conducta; ara ens seguireu a la ciutat.
|
| pere
|
Vos sou complis d'aquells?
|
| ramon
|
No podem fer cas del vostre jurament.
|
| pere
|
Però, vos sabeu els crims que han comès?
|
| pau
|
Tinguin compassió... Sóc un desgraciat! I el que em pesa...
|
| pau
|
Que sols la força de la necessitat amb ells em fa romandre.
|
