— 32 —
| pere
|
I tu, Fidel, si coneixies aquest home, ¿per què t'havies encarregat de la carta?
|
| pau
|
(Apart:) ¿Aquest és Fidel? Ara si que em veig perdut!
|
| fidel
|
Em semblava haver-lo vist, però no sabia que fos ell.
|
| pere
|
No saps que en aquella casa tots són uns?
|
| fidel
|
Quan ha dit que és el servent d'Efraïm, sí, de seguida...: és el Renegat.
|
| pau
|
(Enfadat) A poc, a poc, amb el parlar...
|
| fidel
|
No us dic pas res de mal. La vegada que us vaig veure, us ho deia tothom.
|
| pau
|
(Amb por:) Jo no recordo haver-us vist mai.
|
(Durant el diàlec entre Pau i Fidel, Ramón i Pere parlen amb misteri. Blai enfeinat al taulell.)
| fidel
|
No recordeu aquell judici...
|
| fidel
|
Home, quan vos i jo declararem...
|
| pau
|
Us equivoqueu. (Amb força.)
|
| fidel
|
No m'enganyo, no, anem a dir: feu memòria d'aquell judici de falsificació d'una escriptura que la feu el notari Boabdil, estrafent la lletra...
|
| pau
|
Us dic que em preneu per altre. (Aterrat.)
|
| fidel
|
Vos juràreu a favor d'ell...
|
| pau
|
Mentida!, ho sentiu; (perd la serenitat) i si no fos per aquest senyors...
|
| fidel
|
No ho negueu; anem a dir, que si calgués, jo ho juraria...
|
| pau
|
(Apart:) Altre vegada aquest Fidel!..
|
| fidel
|
Oh! senyor. Be sap Déu, que dic veritat...
|
| pere
|
Ja et crec de tot. (A Pau:) I segons veig, vos no solament coneixeu aquella gent, sinó que els defenseu de llurs malifetes.
|
| pau
|
No se pas de que parleu... Defenso la veritat.
|
