— 27 —
ESCENA III
Anteriors i Pau
(S'assenta al costat de Fidel, sense fer cas d'ell.)
blai fidel
|
Bon jorn ens dongui Déu.
|
fidel
|
(Apart:) Quina cara que fa! (Mirant-se'l de reüll.)
|
blai
|
(El reconeix:) Ola, Pau! ja quasi no et coneixia. No facis tan mala cara!
|
pau
|
Es que estic molt cansat... (Fidel se'l va mirant.)
|
blai
|
Aquí a casa tothom descansa, batua el món! I que vols?
|
pau
|
Encara estic dejú. Porta'm un petricó d'aiguardent i quatre figues.
|
fidel
|
Viatjant s'ha de posar foc a la caldera, no hi ha remei.
|
pau
|
Arribant a vila esmorzaré.
|
blai
|
I doncs, que t'havies perdut? (Servint les figues.)
|
pau
|
Ca, home, sempre enfeinat i entafurat dintre de casa.
|
blai
|
Encara vius amb aquells?
|
pau
|
D'altres n'hi haguessin!
|
blai
|
Per què no els deixes?
|
pau
|
On aniré si no tinc una malla. Per altra part, després de tant de temps de no tocar una eina ¿com vols que treballi la terra? I a més, estic lligat com un ecce-homo... ¡oh! (Fa senyals de disgust.)
|
fidel
|
I doncs, company, que aneu molt lluny?
|
pau
|
No pas gaire més: vaig fins a la vila.
|
fidel
|
Ja quasi sou a terme.
|