Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 24 —
ESCENA II
Blai i Fidel
| fidel | Bon dia, Blai! |
| blai | Ola, Fidel! Per aquí tan de jorn? |
| fidel | Si que et lleves tard; anem a dir, com si fos aquesta la primera vegada. |
| blai | Tens raó, home, batua el ret!.. però, com que avui quasi no s'ha acostat ningú, per això... |
| fidel | Ja t'entenc: t'alegres no de veure'm, sinó de tenir un parroquià... |
| blai | Home, sempre és grat veure els amics... però, l'altre també em plau, està clar! |
| fidel | Be, be, doncs: jo, xiquet, a la tasca. |
| blai | Tens raó, avui és dimarts... com passen els dies! |
| fidel | I doncs, que no em portes res? (Senyalant la gorja.) |
| blai | Que vols, xiquet, que vols? |
| fidel | Com sempre. |
| blai | Dos del negre? (Va a servir.) Be, home, be. |
| fidel | I doncs, ¿què em contes de nou, Blai? |
| blai | Tu que corres tant, en deus saber de fresques. |
| fidel | A dir-te veritat, enfeinat i sempre de pressa pels petits encàrrecs, anem a dir, que no m'entero de res que no em pertoca. |
| blai | A veure si jo, sense moure'm d'aquí, te n'hauré de contar de crespes... |
| fidel | No ho és pas gens d'estrany, anem a dir: aquí tothom hi diu la seva. Tabernes i rentadors, tendes i barberies, és on es tallen i retallen totes les capes i gipons: hi ha una estissora sempre esmolada i que corre de ferm, dient-hi cada u el que sap i el que no sap; el que es creu o s'imagina; el que hi ha i el que no hi ha. |
| blai | T'asseguro: quines sastreries! |
