Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 21 —
| elí | Penseu que havia de deixar-lo viu, perquè declarant, anéssim a la forca després? |
| efraim | Oh! ben pensat, ben fet! Ja estàs segur... |
| elí | Ningú m'ha vist... ni una ànima passava, ja me n'he ben assegurat... |
| efraim | Tu, sol? |
| elí | Tot sol. He pensat que un altre... |
| efraim | I en venir? |
| elí | Camps a travès, fins a la muralla. |
| efraim | Oh! sí, estem salvats! |
| elí | Què penseu fer? |
| efraim | Sortir tot d'una de la ciutat i a viure en les nostres finques. |
| elí | Ben pensat. Aquí cada dia les coses se'ns enreden. Amb ningú podem parlar. Tothom ens desprècia i amb ràbia ens odia... i, ai de nosaltres! si aquests maleïts cans cristians flairen quelcom... |
| efraim | Aquí hi ha una atmòsfera que no es pot respirar. |
| elí | Fins a esfixiar-nos arribaria... |
| efraim | A propòsit: el Renegat i el Negre m'han demanat diners. |
| elí | Ja els hi donarem el que mereixen! |
| efraim | Ah! i la bossa? |
| elí | Mireu-la. (La treu) Però crec que bé em pertany. |
| efraim | Home, són dues mil lliures! |
| elí | Encar no en teniu prou amb les finques? |
| efraim | Són propietat... però em manquen diners! |
| elí | Doncs, aquesta bossa (amb despit) és per mi, i no en treuré una malla. Anys fa que vivim junts i després de mirar tant pels vostres interessos, és hora que no tinc un sou. |
| efraim | Es que... |
| elí | Res més! Em pertany, i si no us plau... (Enfadat.) |
| efraim | Home! (Amb por.) |
| elí | No hi han homes que valguin. Tan acostumat estic a veure sang, que solament ella em sadolla... Es que |
