— 20 —
efraim
|
clar la meva sang, robant-me la pau, la tranquilitat. ¿Què voleu de mi? Aneu, aneu... altres en toparé de lladres, malvats assassins!.. Jo, si tinc diners, si tinc finques, són fruits del meu treball. ¿Què no és lícit el que faig? Els altres són els falsificadors..., no faig més que aprofitar-me del negoci, que em posen a les mans. Lluny, doncs, ben lluny d'aquí, no em perseguiran aquestes males fúries, cuques devoradores que em corsequen, que em trossejen, robant-me la tranquilitat. Amb tal de sortir d'aquí, aniria encara que fos al... (Es senten passos forts.) Ara, ara serà aquí.
|
(Escolta ran de la porta. Tres copets ressonen; obra Efraïm la porta,de pressa i compareix Elí disfressat amb postís i tapat amb capa. Tanquen la porta.)
ESCENA XVII
Efraim i Elí
(Elí bo i desencapotant-se i esfereït es treu el postís.)
efraim
|
Que en fa d'estona.
|
efraim
|
Home, ni jo t'hauria conegut; talment sembles un altre.
|
elí
|
Les coses fer-les be, o no fer-les.
|
elí
|
¡Què em recrimeu? (Nerviós)
|
efraim
|
No: t'admiro i t'exalço.
|
elí
|
Aquí teniu l'escriptura del manlleu. Amb això us entrego les finques de vostre client.
|
efraim
|
(L'agafa nerviós:) La de venda li has encabit a la butxaca?
|
elí
|
Ja no us diria propietari d'elles.
|
efraim
|
Tombar-lo... canviar-li l'escriptura i llevar-li la bossa ¿eh?
|