Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 19 —
ESCENA XVI
Efraim
(Tanca bé les portes i es passeja nerviós, ullejant el rellotge.)
| efraim | Ah! ja deu estar per arribar aquell. Em convé que tothom sigui fora... Ja cobrareu, ja, miserables! morts de fam! Si jo pogués sortir de casa, ni un minut més us tindria: però us necessito, com tindria un gos si m'ho pogués fer. Jo sóc senyalat per tothom, si surto de casa, com si m'acompanyés l'ombra de la malvestat... (Pausa.) Són ja les cinc! Elí triga molt... |
(Mira per la finestra.)
| efraim | Encara no es veu... (Amb impaciència:) Oh! ara tot s'acabarà d'un cop: ric, molt ric i després fora, a viure a les meves propietats, ben defora de la ciutat, que em desprècia.. Ja no vull estar més aquí! Corren mals vents, i si la tempesta es congria sobre el meu cap, qui sap l'avenir? Aquests maleïts cristians m'odien; no hi vull més tractes; el d'avui serà el darrer. Vull tranquil·litat aquí dintre el cor; allà, allà a les meves finques... No, no em plauen els tribunals! |
(Creix l'entusiasme:)
| efraim | Però, de que em poden acusar? No, jo no soc pas assassí! ¿Criminal? Ah! no; jo no he begut mai la sang de cap víctima humana! Mai s'ha clavat el meu punyal en cap enemic! De tot el que fan els altres, me'n rento les mans... I doncs, de què i de quí tinc por? I per què sento aquí (senyalant el cor) dintre un pes feixuc? Què és el que m'aturmenta, i em desespera i m'abrusa com un foc viu i horrorós? Ah! tot són ombres, res més... Fantasmes imaginaris, fora, fora ombres crudels; sagnants fantasmes, que voleu xu- |
