— 15 —
ESCENA XI
Dits i Simon
| efraim
|
Si, el mateix de l'altre... Ara escoltar i callar. Sereu testimonis d'aquesta escriptura. Quan tinguin gust, senyors... (Als altres.)
|
| d'amigo
|
El senyor notari la pot llegir i si està conforme...
|
| efraim
|
Es firma i llestos.
|
| d'amigo
|
Bé, i quin interès hi posa?
|
| d'amigo
|
Tingui compte, senyor Banquer!..
|
| efraim
|
Li està bé el sis per cent? Es poguet ¿oi?
|
| d'amigo
|
(Apart:) Que és estrany! Si, senyor, molt bé!
|
(Mentre escriuen l'interès, llegeixen i firmen a la taula. Pau i Simón, parlant apart, diuen:)
| pau
|
Pobre senyor, està ben posat!
|
| simon
|
En bones mans ha caigut!
|
(Aquest diàleg amb molta pausa, com escoltant i parlant.)
| pau
|
No més li demana el sis per cent!
|
| simon
|
Prou hi és, prou, el llaç!
|
| pau
|
Em sembla que hi ha gat amagat.
|
| simon
|
No ho se pas com explicar-m'ho.
|
| pau
|
Tal faran, tal trobaran...
|
| simon
|
Jo el que voldria és cobrar el que em deu.
|
| pau
|
El dia que jo cobri, el planto en sec.
|
| simon
|
Jo prou en cerco de col·locació, perà no en trobo.
|
| pau
|
Aquí el mateix servim per sant, que per dimoni.
|
