— 13 —
efraim
|
Home, entre amics...
|
efraim
|
Per ço mateix: no es queixarà de mi.
|
boabdil
|
Ja el crec, però ..
|
boabdil
|
Que aquest negoci té moltes espines, i...
|
efraim
|
Comprenc...; pujarem els honoraris...
|
boabdil
|
Veurà, li seré franc: quan pensa donar-me?
|
efraim
|
Home, què se jo ara? Però el doble o triple...
|
boabdil
|
No hi estic pas conforme.
|
efraim
|
No se, doncs, que vol.
|
boabdil
|
Li sembla a vostè que posi el meu cap a l'encant per tan petita cosa? Recordi's de l'altre judici, que a no ser pel jurament fals del Renegat i del Negre...
|
efraim
|
Psit! calli, ja ho se, però aquesta vegada no hi haurà aquell maleït Fidel que declari...
|
boabdil
|
Sap vostè el que pot succeïr?
|
efraim
|
Pactem abans, o m'entorno.
|
boabdil
|
Home ¿què no em coneix?
|
efraim
|
Gràcies. ¿Què vol, doncs?
|
boabdil
|
Vull un tant per cent.
|
efraim
|
Home, posis a la raó!
|
boabdil
|
Es el meu determini... sinó...
|
(Fa com qui s'alça per anar-se'n, i al moment truquen a la porta.)
efraim
|
Ja és aquí... No en parlem més.
|
boabdil
|
(Parlant baixet:) El dos per cent ¿eh?
|
(Entra Pere d'Amigó (pare.)