— 12 —
elí
|
(A cau d'orella diu a Efraïm:) Despatxeu-lo aviat, que no es quedi a ciutat. El dia és preciós. Vaig a posar el parany...
|
(Se'n va per la banda lateral i per la principal entra Boabdil.)
ESCENA VIII
Efraim i Boabdil
boabdil
|
Bones tardes, Efraïm.
|
efraim
|
No ho són pas molt que diguem, senyor Notari.
|
boabdil
|
Talment fa un dia brunot. I doncs, està molt sol...
|
efraim
|
Com que un hom està tan enfeinat. Estava registrant aquells papers...
|
boabdil
|
Sempre amb el negoci.
|
efraim
|
Com es passaria la vida? Del negoci en surt el cabdal i la riquesa que sempre van variant...
|
boabdil
|
Si, si, avui són d'un i demà d'un altre...
|
(Somrient amb pilleria.)
efraim
|
Ja, ja, ja! (Rient:) Donant voltes com la roda de la fortuna.
|
boabdil
|
Comprenc, comprenc.
|
efraim
|
Vaja, segui. Porta l'escriptura?
|
boabdil
|
(La treu.) A mida del seu gust.
|
efraim
|
Es vostè un mestre consumat en l'art...
|
boabdil
|
Em plau tenir tant bon censor, car a vostè no se'l pot titllar d'ignorant en el mateix.
|
efraim
|
A veure, doncs... (Demanant l'escriptura.)
|
boabdil
|
Amb quines condicions treballo?
|
efraim
|
(Admirant-se:) Què diu?
|
boabdil
|
Més clar: ¿Quan cobraré?
|