— 11 —
ESCENA VII
Efraim i Elí
| efraim
|
Ola, Elí, ja t'esperava.
|
| efraim
|
Qui s'espera, es desespera... Però anem al gra. Portes ja l'escriptura?
|
| elí
|
Amb tots els ets i uts.
|
| elí
|
Sí, la total de les finques. La de manlleu la porta el notari.
|
| elí
|
Mireu-la; (li ensenya) ni el mateix amo la coneixeria.
|
| elí
|
Es treta d'una de les seves cartes.
|
| elí
|
Psit! sap la seva obligació!..
|
| efraim
|
El diner que enmatlleva, ja el tinc preparat.
|
(Treu la bossa del calaix.)
| elí
|
Doncs tot està a punt.
|
| efraim
|
Serenitat i mans a l'obra...
|
| efraim
|
¿I quí t'acompanya?
|
| elí
|
O el Negre: pel que ha de fer...
|
| elí
|
Aquesta cadena els lliga. (Senyala el punyal.)
|
| elí
|
Mai han fallit els meus plans.
|
| efraim
|
Ja saps que et porta molt compte.
|
| elí
|
Digueu: ens porta... (Truguen a la porta:)
|
