| efraim
|
(Passejant per la cambra nerviós:) El parany està ben posat... El negoci se'm presenta millor del que jo esperava. (Guaita a la finestra:) La boira és tant espessa que a dos passos res s'hi veu. Tot, tot afavoreix els meus plans: fins la naturalesa ens presenta avui un dia boirós tan estrany en aquests païs... Elí frisa per assolir el triomf final de la nostra escomesa. Quin destorb hi pot haver? (Pausa.) Cap: no en veig cap. Coratge, Efraim, coratge i avant... No tinc motiu per a obrar així? El viure aborrit, odiat de tothom, no és viure. Els mateixos qui venen a enmatllevar-me diners per pura necessitat, veuen en mi una mala ombra... i si poguessin... oh! vull sacudir aquest jou feixuc, vull la seguretat, la sort que aquí no tinc... i tinc por que qualsevol dia... Ah! abans, doncs, de que aital no es devingui, convé... (Elí, estant a la porta sent les darreres paraules, i respon:)
|
