— 9 —
| d'amigo
|
sobre la meva casa totes les desgràcies, com llamps terribles que la trossejen. (Pausa.) Hi manca una providència administradora dels pocs cabdals que resten, car les entrades són cada volta menors... El prèstec que anys enrera vaig fer, és hora que encara no s'ha pagat, i ara... ara un altre de més considerable! Oh Déu meu, compadeixeu-vos de mi i doneu-me encert i forces en el trist condol! Tal vegada amb aquesta quantitat sortirem de la trista situació en que ens trobem, ajudant-nos Déu. Però un interès tant crescut... no ho sé... uns fatals presentiments em torturen, m'atormenten... (Passant la mà pel front.) Però Déu sobretot i...
|
(S'obre una de les portes laterals i entra Efraim.)
ESCENA V
Pere d'Amigó i Efraim
| efraim
|
Bones tardes, senyor Pere. (Des de la porta.)
|
| d'amigó
|
Bones ens les dongui Déu. (Aixecant-se.)
|
| efraim
|
Vostè sempre tant valent. Però segui...
|
| d'amigó
|
No, ara ja em resento molt dels anys, i aquests viatges m'atropellen... (Ambdós s'assenten.)
|
| efraim
|
S'ha de tenir molt compte de la salut...
|
| d'amigó
|
Quan la necessitat hi empeny...
|
| efraim
|
Es que la vida de vostè val molt.
|
(Amanyagant-lo hipòcritament.)
| d'amigó
|
Mercès. Però anem al cas. Va rebre la carta?
|
| efraim
|
Si, senyor. I veig que vostè és molt puntual.
|
| d'amigó
|
L'home es deu al que promet.
|
| efraim
|
I més l'home honrat!..
|
| d'amigó
|
Li sembla, doncs, que podré enllestir aviadet?
|
| d'amigó
|
Ho celebro, puix desitjo arribar a terme abans de que es faci fosc.
|
