Aquesta pàgina ha estat validada.
Tot mirant a Catalunya
s'ha sentit robar lo cor:
— ¿Qué puch fer per ma estimada?
— va dient tot amorós,—
si del cel vol una estrella
desde ací l'abasto jo.
— No vol del cel una estrella
— una veu dolça respón,—
la més bella que hi havía
se li es posada al front.
Tórnali dues germanes
que prengué'l moro traïdor,
l'una anant a cullir perles
vora la mar de Montjó,
l'altre nadant entre'ls cignes
prop d'hont volava 'l voltor.—
Ell gira els ulls a Mallorca,
l'ovira com un colom,
nadant entre cel y aigua,
vestida d'un raig de sol;
a Valencia no l'ovira,
més ovira sos turons
que del hort de la sultana
son muralla y mirador.
Se'n arrenca de la espasa
y aixeca sa veu de tró:
— ¿Germanes de Catalunya
y encare portau lo jou?—
