Tú sempre a tot trobes taps. No hi ha pas por que ningú pugui fe una francesilla, si't segueix els concells encara fas com antes ¡sempre m'estaves renyant!
Que no veus qu'els vells si tenen fills, aquets heredan la seva fatiga fisiológica, resultat dels contratemps y sufriments dels pares, y després surten uns degenerats. ¡¡Quina gran responsabilitat pels que'ls han posat al mon!!!
Ay! Ay! Ay! Ay! Vetaquí lo que te'l ser massa sabi... Y després! que de vell jo no'n soch pas; mira que tieso que vaig... Y de sufriments no'n he tingut pas gaires, perque may m'hi he amohinat jo ab les coses... (tot aixó ho dirà paseijantse tot enrabanat).
Bueno! deixemho corre si t'hi has d'enfadà... Però encara no m'has contat com te les has arreglat per ser tan rich, y tan sabi... com diuen.
Si ja fas be de di... com diuen... perque de sabi de debó no'n soch pas... ara de rich, tan com vulguis. Cacau forsa! Ciencia, gens!
Ja m'ho semblava.
Donchs ja veuràs (torna a seurer). Quan se'm va morí l'oncle Miquel qu'estaba a Alger y qu'em passaba aquella pensió qu'em permitía estudià... vull di cursà
