Veus! tot cambía. Una mossa de cervecería, Comtessa. ¡Nada! pel estil meu, d'un plaga de la parroquia n'ha surtit un gran doctó, y sobre tot, un millionari. Y els companys?
Quasi tots desaparescuts. Uns, a provincies o al extranjer; alguns metjes a les Colonies, altres morts. A París sols hi queda En Ducrot que es un bon cirurjià y En Delmás qu'es segón bibliotecari de la Facultat.
De tú ja he anat sabentne sovint, pels diaris francesos; vaig alegrarme molt quan vaig llegir la noticia que t'habían nombrat directó d'un Hospital, luego he sapigut que teníes un laboratori de Química Biológica, qu'era un prodigi, y que no se que descubríes. Y per fi, que t'havíen nombrat Académich de la Facultat. ¿Y malalts, en tens molts?
No gaires. Ja veuràs; ocupat com estich ab el laboratori, y ademés qu'un metje de conciencia, de malalts sérios no'n pot pas tenir molts, si els hi vol estudià be la seva enfermetat y cuidarse d'ells degudament.
Donchs jo en tinch més que no'n vull.
Donchs no comprench com pots ferho...
Faig... passa! passa! Y no m'hi amohino. La questió son dollars. Veus, jo soch millionari, y de segú que tú no la deus brillà gaire.
