Y el nostre quartier llatí?
Ha cambiat també un poch, però no tant.
T'en recordes de la Cervesería del Cucut, al carrer de Monsieur le Prince, que la mestressa era la Josefa aquella bona mossa, fresca com una dama de Rubens.
Ja no existeix! Aquelles cases, s'han fet noves.
Y que maca y frescal qu'era aquella mestressa; y ella sempre't mirava, y't preparava la teca ab un cuidado! y tú, atalayat ab els teus llibrots, feyes alló, de ni menos t'escuchu. Y en cambi a mi que sempre li anava al derrera, sempre'm contestava ab rebufos; hasta un día'm va tirà tota una safata de bochs pel cap, que si m'arriba a arreplegà ja estava ben llest.
Ja se sab, la dona es com el foch follet, va derrera del que fuig d'ella, y fuig del que la persegueix.
Y t'en recordes de la Margot, aquella xicota tan alegra, que després va resultà filla d'uns nobles de provincia, que s'havía escapat de casa seva...
Sí! Y ara es la Comtesa de Marcy.
