un gran propietari de la Guyana Venezolana... L'infelís tenía un ull que anava a saltarli del cap, y de l'altre casi no hi veya. Ademés patía d'uns atachs al cervell, com de rabia, que feya uns crits que esvaraben de sentirlo. Donchs be, de primer el vaig insensibilisà ab uns cuants raigs anódichs, després li vaig treure una fotogrofía del estat intern del seu cervell ab els rayos X, y una altra de complementaria ab la llum negra, y varem poguer veure aleshores, que'l mal era degut a un terrible microbi d'aquelles regions l'enrrabitus strepitossus. Un cop fet el diagnóstich, la cura va ser fàcil. Ab unes gotes de estret fluit del apagalossus insipidus, y una aplicació continuada de les radiacions catódiques, anódiques y ultraviolàceas, als tres díes s'en entornava bo y sà, regalantme cinch mil dollars per lo agrahit que va quedà de la cura.
Cregui que de nosaltres no s'en queixarà pas, si cura a la Cristina. (El criat truca a la porta de la esquerra, demanant permís per passar, portant sobra una safata una targeta de visita.)
Ab permís. Hi ha un senyor professor de la Facultat de París, que acaba de arribà d'Europa, y'm fa passà aquesta targeta.
(¡L' August Dupré!!... ¡Ell aquí! Aprofitaré aquesta casualitat per aumentà el meu crédit.) (Alt y ensenyant la targeta.) ¿Veuen? Aquí fora està esperant un dels metjes més célebres d'Europa, que ve a América expressament per consultà ab mí. Es el Doctor August
